Dijous, 6 maig de 2010

La preparació d'aquesta sortida es va iniciar fa uns mesos i es va anar coent i fent el xup-xup, fins que a les 4 de la matinada del dissabte 1 de maig, a l'estació d'autobusos, 44 amics i amigues vam poder començar a tastar-la.

Ningú semblava que tingués son i, amb els ulls ben oberts i els ànims preparats, vam fer el trajecte de Girona a Sant Petersburg com si res. Ni ens vam adonar que vam passar per Barcelona ni per Munic i, com si es tractés d'un somni, vam despertar a l'aeroport de Sant Petersburg il·lusionats per tot el que ens esperava.

L'hotel estava molt bé i es va convertir en el centre de les sortides que vam fer els diferents dies. El primer dia vam visitar el famós museu de l'Ermitage. Està format per 5 edificis i ens hi vam estar unes hores copsant, tant la magnificència dels edificis, com les extraordinàries obres artístiques que guarda. A la tarda, vam contemplar des de l'autobús diversos aspectes molt interessants de la ciutat, parant-nos a visitar la Catedral de Sant Salvador.

L'endemà, el dia 3 de maig, vam anar amb autobús fins a Pushkin, on vam visitar el palau de la Tsarina Caterina la Gran, així com els jardins que l'envolten. Vam tenir sort, perquè va ser el millor dia, climatológicament parlant, ja que va sortir un solet valent que va intentar combatre la forta fredor russa, tot i que no va aconseguir-ho del tot.

A la tarda, vam anar al Teatre Mariinsky a veure i escoltar l'obra "La Bayadera", interpretada pel Ballet Clàssic Ludwing Minkus. Realment vam sortir embadalits de l'espectacle que havíem vist, les tres hores que dura aquesta obra van passar en un moment.

El dia següent, després de visitar el Palau dels Prínceps Yusupov, ens vam embarcar per passejar pels canals de Sant Petersburg, denominada també "la Venècia del Nord". D'aquesta manera vam tenir l'oportunitat de veure els palaus, els teatres, les catedrals, la pròpia vida de la ciutat, des de una perspectiva diferent.

Aquest dia va acabar amb un sopar de tota l'expedició. Al començar el sopar, i per trencar l'enyorança que començàvem a sentir, vam cantar unes cançons molt adequades al moment. Per tornar a l'hotel, vam haver de baixar quasi fins l'infern i agafar el metro que, a tota velocitat, ens va deixar al costat del llit.

El darrer dia, i camí cap a l'aeroport, encara vam tenir temps de visitar la residència de l'Emperador Pau I. Es tracta d'un palau diferent dels que havíem vist i completava el coneixement d'una època, ara llunyana, que estan recuperant des d'un punt de vista cultural i artístic.

El camí cap a Girona ens el van fer entretingut els controls que ens van fer passar. Ens van revisar els equipatges varies vegades i ens ho van fer ensenyar tot, amb una atenció especial pels mitjons; potser es pensaven que ens emportàvem alguna obra d'art amagada a les sabates.

Quan vam arribar a Barcelona ja ens vam veure salvats, els rètols eren en català i això ens va fer sentir que érem a casa. A l'autobús, en Manel Cassú somreia satisfet; ningú havia pres mal, no havíem perdut a ningú, ni tant sols s'havia perdut cap maleta. Ja estava pensant en el següent viatge dels Amics.

< NOTÍCIES