Diumenge, 20 juny de 2010
La visita que els 30 amics i amigues del Museu d’Art de Girona van fer el diumenge 20 de juny, va estar acompanyada per una tramuntana forta que va ajudar a situar-los a Rabós d’Empordà, més concretament a una vall de l’Albera, a l’extrem oriental dels Pirineus, on van poder visitar el monestir de Sant Quirze de Colera.
L’ historiador i membre del Patronat de Sant Quirze de Colera, Joan Badia, va explicar d’una manera senzilla i amena l’historia d’aquest monestir que té els seus inicis a finals del segle VIII, havent-se consolidat com abadia als segles X i XI. Va ser el segle XIII quan va sofrir una acció de represàlia de les tropes franceses al servei del rei Jaume II de Mallorca, que van profanar les relíquies, robant i destruint el monestir. Tot i que durant el segle XIV es va reconstruir, la vida monàstica no va tornar a ser la que havia estat anteriorment, començant a la primera meitat del segle XV una etapa de decadència i relaxació de la vida dels monjos, degradant-se també els edificis. L’any 1592, el papa Climent VIII va unir el monestir de Sant Quirze de Colera a l’abadia de Sant Pere de Besalú i, d’aquesta manera, es va extingir definitivament la seva vida conventual.
L’any 1598, l’abat de Besalú va concedir els edificis del monestir a la família Mallol, que els van convertir en masoveria: el mas del Convent. L’any 1705, per casament, el patrimoni dels Mallol passà al llinatge Nouvilas. Els descendents d’aquests van vendre el monestir a l’Ajuntament de Rabós, el 1994, per 1.000 pessetes. L’Ajuntament va crear el Patronat i promou la recuperació, l’estudi i la difusió.
Els amics van tenir la sort que també els acompanyés a la visita, l’Alcaldessa de Rabós, la senyora Margarida Gironés, que va completar les explicacions d’en Joan Badia, destacant la importància que tenen les diferents accions que es fan i es volen fer a l’entorn del Monestir: restauració, excavacions, estudi i difusió d’aquest important monument.
La sòcia Eugènia Cros va comentar, durant la visita, que els seus besavis havien sigut masovers de la família Nouvilas i havien viscut al “mas del Convent”. Fins i tot, allà hi havia nascut una seva àvia.
En resum, la trentena d’amics que van participar a aquesta sortida, van poder gaudir d’un matí instructiu i profitós, coneixent l’historia d’un monestir singular i que forma part del nostre patrimoni cultural.
< NOTÍCIES |